UBUNTU TWEAK

A continuació trobareu la instal·lació d'Ubuntu TWEAK per a Ubuntu 11.10 :

sudo add-apt-repository ppa:tualatrix/next

sudo apt-get update

sudo apt-get install ubuntu-tweak

 Aplicació molt recomanable per a fer neteja del vostre Ubuntu, y d'altres utilitats força interesants. Imprescindible.

Banshee 2.4

Ha sortiti la versión 2.4 de Banshee, i es pot instal·lar :

sudo add-apt-repository ppa:banshee-team/ppa
sudo apt-get update
sudo apt-get install banshee

Les novetats que incorpora navegació cumplerta pels menús dels DVDs, streaming de audio i video a través de UPnP, support per Archos Internet Tablet i d'altres arreglos varis.

Free Music Archive

Aquí teniu una bona biblioteca de música lliure de copyright, y força ben organitzada.

Hi trobareu propostes musicals molt interesants i es una bona alternativa als canals de música de pagament.

L'adreça es : http://freemusicarchive.org/

Pánico en el Núcleo

Al meu parer, el millor podcast de linux ! I a mes t'ho passes bé, perque aquesta tropa tenen molt sentit de l'humor, i un nivell mes que acceptable. Està clar que s'ha de ser una mica geek amb tendencies frikis per pasar-t'ho be escoltant-los, però si estàs llegint això ja tens uns quants punts guanyats.

El programa combina temes i noticies d'actualitat sobre linux i software lliure amb conyes sobre els temes tractats amb imitacions i parodies. Estàn especialment ben logrades les imitacions del Stallman, tot i que amb aquest tipus no se sap mai on acaba el personatge real i comença el de ficció !

Els podeu trobar a http://www.panicoenelnucleo.com, i podeu subscriure-us al podcast a ivoox, digital podcast, directorio podcast, gpodder, itunes, miro i oyesto. També estan present a twitter, identi.ca, diaspora, facebook i google+.

Nokia es ven la Qt

Finalment, Nokia s'ha venut la llibreria Qt que previament havia comprat a Trolltech. Desde que Nokia s'ha aliat amb Microsoft, sembla que no para de tenir idees brillants. Es veia a venir.

Ara el propietari de la llibreria es Digia Plc (http://www.digia.com/), una empresa també finlandesa. Per sort, la llibrería va ser llicenciada per Trolltech en el seu dia com a GPLv3 amb opció de LGPL.

Aquesta llibrería es ampliament utilitzada en entorns de software lliure, Google Earth, el client d'Skype i d'altres. Teniu mes informació a http://es.wikipedia.org/wiki/Qt_(biblioteca).

Ubuntu online

De vegades podeu trobar gent que no coneix Ubuntu i que no estarien interessats amb probar-lo en el seu ordinador, però el si que ho farien online. Ara podeu fer-ho a través de la plana :

http://www.ubuntu.com/tour/en/

Es tracta de una màquina virtual de Ubuntu amb unity que funciona bastant ràpid, tot i que es tracta d'una demo i es bastant limitada.

Client recomanat : QBITTORRENT

Avui vui recomanar-vos un client per enllaços torrent per a Linux. Es tracta de qBittorent, i es accesible a través de : http://qbittorrent.sourceforge.net/download.php

Seleccionant el sistema operatiu i la distro, podreu agafar els repositoris per a la instal·lació. Te un interface prou atrctiu (similar a µTorrent) i no carrega gaire els recursos de sistema. Porta un buscador de torrents integrats, prioritzaió i programació des descàrregues, control d'ample de banda, RSS e inclús control remot amb interfcae web.

Amb el tancament massiu de webs, haurem de buscar alternatives...

Amb detall : Ubuntu al mòbil

Aqui deixo un link a un video on explica amb detall el funcionament d'Unbuntu corrent en un telèfon amb Android. Es força interesant :

http://www.viddler.com/v/644c9ce0

La cosa sembla tenir bastanta coherència.

VELOCITAT REAL DE DADES

3G, GPRS, HSPA, 4G, HSUPA, HDSPA ? Res d'això : propostes ecològiques, la darrera sol·lució al WMC.

Màquina virtual de Android-x86 4 amb Virtualbox

Pues si, es pot instal·lar Android a l'Ubuntu sobre Virtualbox, o (en teoría) a quelsevol operatiu que suporti aquest màquina virtual. Podeu descarregar-lo de :

http://code.google.com/p/android-x86/downloads/list

http://android-x86.googlecode.com/files/android-x86-2.2-generic.iso

Cal crear una màquina virtual especificant que es un sistema operatiu Linux, versió Other Linux. Ho he fet amb una màquina virtual només amb 512 Mbytes de memòria i un disc de 8 Gbytes. A la instal·lació trieu el VESA Mode. Per poder interactuar amb el telèfon caldrà que desactiveu la integració del mouse amb la màqiuna virtual. Per cert, la tecla per tirar enrradere es el botó dret del mouse.

i a disfrutar !

Linux bàsic : /etc/services

 El fitxer /etc/services conté un llistat de tots els ports TCP i UDP i els serveis associats a aquets ports. Perque esn fem una idea, ens dirà quin programa está escoltant el port 80 (apache, codlfusion, un altre o cap).

Es un fitxer de texte que podeu veure amb un cat (que no os recomano perque es bastant llarg) o editar amb el nano o el gedit. Si sou nous en linux, es interesant donar-hi un cop d'ull.

De vegades pot plantejar una vulnerabilitat el fet de que es pugui modificar aquest fitxer. Penseu que es pot assignar qualsevol servei a quealsevol port. Per això, si sou una mica paranoics, podeu fer :

chattr +i /etc/services 
que fa inmutable el fitxer /etc/services/ (no es pot eliminar, renombrar, modificar, ni es poden apuntar enllaços simbòlics). Heu de pensar però, que si després voleu instal·lar un paquet o aplicació que tingui que escriure nous serveis a aquest fitxer, us caldrà desfer-ho previament.
La llista de serveis no es una llista tancada, ja que la IANA (Internet Assigned Number Authority) modifica aquesta llista a mesura que apareixen nous serveis per TCP/IP. D'altra banda, nosaltres també podem definir serveis personalitzats o reasignar els programes que atenen cada port.

Google Currents : primers dies d'us.

Google Currents es un agregador de notícies similar a Pulse, i que encara no està disponible al Market d'aquí. Podeu descargar-lo a través de l'Aptoide.

Pel moment està pensat per un conjunt de fonts tancat, i la única manera que podeu afegir les fonts que volsaltres volgueu es a través del google reader. Com tots els serveis de google, finalmente sembla bastant endogàmic, però un cop superat aquest primer obstacle la aplicació fa bona pinta. El tractament de composició de plana amb les noticies descarregades es força agradable, i compensa el no veureles totes de cop compassa amb Pulse.Te la ventatja de que quan s'obre l'article original ho fa utilitzan el navegador extern, de manera que no surgeixen problemes afegits amb els videos ni continguts multimedia.

El  comportament offline es força bo. El nombre d'articles que descarrega es força alt. Potser faltaria ampliar les opcions de configuració, i personalització, ja que el aspecte final es bastant tancat i deixa el marge esquerra de la pantalla amb els trends. Els trends son notícies de darrera hora barrejats amb les darreres noticies de les fonts configurades. Les fonts dels trends son predefinides i pel moment només estan disponibles amb anglés.

La conclusio es que es tracta d'un bon producte, tot i que encara no està madur.

STOP ACTA A EUROPA !

PAREM EL ACTA EUROPEU !

No val a quedar-se mirant. Firmeu :

http://www.avaaz.org/es/acta_time_to_win_eu/?tta


Si voleu continuar amb una internet neutral, implique-vos.

MyUnity 3.0 : repositori disponible

Es tracta del Unity que vindrà instal·lat amb l'Ubuntu 12.04.

El podeu instal·lar de la següent manera :

sudo add-apt-repository ppa:myunity/ppa
sudo apt-get update
sudo apt-get install myunity

Te força mes opcions de configuració que l'Unity actual (cosa que no costa gaire), i permet seleccionar els temes d'escriptori. A mes, permet crear accessos d'escriptori (que també ja era hora).

S'ha instal·lat sense problemes cobre la versió actual d'Ubuntu, i ha estat molt agradable poder canviar el tamany dels elements del menú. El comportament es força bo, crec que millor que la versió anterior.

Us diré que fa bona pinta, però francament, tinc les meves dubtes de que acabi convencent als descontents de l'escriptori d'Ubuntu.

LibreOffice 3.5

El dia 14 de Febrer es va publicar la versió 3.5 de LibreOffice, per si teniu dubtes sobre la evolució d'aquest suite ofimàtica. Es tracta de un fork del projecte OpenOffice, tranctant d'escapar-se dels desastres que genera Sun Microsystems sobre tot allò que toca (ja m'explayaré amb mes calma un altre dia).

Les novetats no son espectaculars, prò si interesants : major integració amb SVG, importació de documents de Microsoft Works i WordPerfect (està clar que hi havia possibilitat de captar nous usuaris), millor generació dels documents amb RTF, i d'altres característique que podreu trobar a (http://es.libreoffice.org/caracteristicas/nuevas-caracteristicas/).

Soc usuari de LibreOffice des de quasi els seus inicis i la experiència resulta molt agradable i bastante menys frustrant pel pobre usuari que amb les noves versions de la altra suite ofimàtica en que estàs pensant.

Càlcul de l'any de Traspàs (o bisest pels amics)

Com tothom sap, com la rotació de la terra al voltant del sol no fa un any exacte, cal arredonir els anys d'alguna manera per tal de que l'Agost continui caient al estiu. Això

La manera per calcular si un any es de traspàs, es veure que sigui divisible per 4, però hi ha una excepció : si es divisible per 100 (que no es de traspàs), però que també té una excepció, que es que so es divisible per 400 si hi haurà 29 de Febrer. La majoria dels llenguatges de programació ho tenen en compte amb les operacions amb dates, però de vegades, si heu de calcular intervals programàticament, cal considerar-ho.

Així i tot, com la única excepció propera en el temps seria l'any 2000 (perque no crec que hi siguessiu l'any 1900 ni que hi siguieu l'any 2100), i com es divisible per 400, es any de traspàs, als efectes pràctics, cada 4 anys es any de traspàs. I us ho diu un que cada 4 anys celebra alguna cosa...

DISCS VERDS

Amb teoría, els discs verds tenen la virtud de contaminar menys i gastar menys, però quan menys ? Pues molt poc. Resulta que si suposem que sempre teniu l'ordinador encés i si calculem una mitja diaria de 4 hores d'escriptura i lectura i 20 d'incativitat, el estalvi promig rebaixa la vostra factura en menys de 5 € anuals, i cal tenir en compte que aquests discs treballen a menys revolucions, es a dir, que son mes lents.

Per altra banda, si que es cert que el reciclatje es mes eficient, no conté PVC ni retardants de flama bromats (BFR), i en general, tenen un impacte sonor menor, tot i que si treballen a menys revolucions, que esperaveu ?

DLNA + UBUNTU + Sony Tablet S

DLNA (Digital Living Network Alliance) es una manera de comunicar diversos dispositius  través d'streaming, d'una manera sentzilla. Tot i que sobre el paper qualsevol tipus de conexió es simple, no sempre es així.

Per utilitzar Ubuntu com a servidor de DLNA, he utilitzat el paquet Mediatomb, es fàcil de configurar sobre Ubuntu (http://www.atareao.es/ubuntu/conociendo-ubuntu/utilizar-tu-ubuntu-como-servidor-multimedia/), i es gestiona via web, a través del port 49152 (per defecte). La instal·lació ha estat sentzilla, i la he fet com be per defecte amb base de dades amb sqlite3, si be es pot fer amb mysql, cosa que poder em plantejaré mes endavant. Cal tenir en compte que al fitxer de configuració (/etc/mediatomb/config.xml), a mes de les indicacions que us he deixat d'atareao.es, s'han de canviar les línies :

<ui enabled="yes" show-tooltips="yes">
      <accounts enabled="yes" session-timeout="30">
        <account user="elmeuusuari" password="elmeupassword"/>
      </accounts>
</ui>

si voleu fer la gestió via web, determinant usuari i password.

Amb Ubuntu per reiniciar caldrà fer :

sudo service /etc/init.d/mediatomb stop  i  sudo service  /etc/init.d/mediatomb start
 
Curiosament, no m'ha admés el paràmetre restart. Després cal entrar amb el navegador i verificar el funcionament, o al menys, determinar la frqüència d'scanneig dels fitxers.

Tot i així, amb la tablet de Sony de seguida ha tingut visibilitat, però amb el programa de DLNA de Sony el video no funcionava (el audio si), es queixa de que no pot reproduir-lo. He cregut que el problema era el codec o el reproductor en sí, però el cas es que el programa de DLNA de Sony no permet canviar el reproductor i utilitza el seu per defecte. Ha calgut instal·lar el programa BubbleUPnP com a gestor de DLNA i el VPlayer com a reproductor. VPlayer es un programa de pagament que permet una instalació trial. Tot i així, segur que hi han d'altres reproductors que poden servir-vos. No recordo si he utilitzat el Market o l'Aptoide :-), però no tindreu mes complicacions que esbrinar on trobar-los.

I a veure i escoltar tot el que teniu al Ubuntu !

Ubuntu o com portar el teu PC al mòbil.

Sembla que el Mark Shutlework i la gent d'Ubuntu estàn disposats a donar-li una empenta a la popular distro i darrerament estàn que no paren. Fa uns dies feien public el acord amb alguns fabricants de TVs per posar un Ubuntu embegut per tal de gestionar els continguts multimedia i accés a internet, i ara surten amb que portem un Ubuntu com a segon sistema operatiu en el mòbil !

Si, pot xocar però te un cert sentit. Els telèfons comencen a tenir un hardware (si hardware, que màqiunari només ho diuen les llepafils) prou potent per fer correr un ubuntu i les aplicacions d'usuari mes habituals, i no està mal pensat això de dur el PC a sobre, amb el que comporta d'accesibilitat als propis documents en quealsevol lloc. Quan ja comencen a sortir tabletes amb 4 nuclis i les memòries son cada cop mes grans i mes assequibles veiem un escenari on gairebé tot es possible. Està per veure quina penetració podria tenir un producte com aquest en el mercat.

Sigui com sigui, Ubuntu també te plans per treure una versió per tables. Obviament caldrà canviar algunes coses, perque l'Unity com a entorn d'escritori está molt orientat al sobretaula. Hem d'esperar a veure les primeres betes per fer-nos a la idea.

Tot i la simpatía que tinc per Ubuntu, faltarà veure quina serà la evol·lució d'Android i si hi han ganes reals de passar a entorns d'escritori, perque implementar les prestacions al operatiu d'android per suportar un entorn d'escritori no es una fita impossible, si be caldría adaptar l'escritori i segur que el nucli pesaría una mica mes. Sembla que Microsoft li demani. Al temps.

Lo parato del Alan Turing

Perquè lo parato del Alan Turing ? Be, als que ja portem un tems en la informàtica ens sol agradar explicar batalletes. I no n'hi ha per a menys, perque després de tants reciclatges, us ben aseguro que en tens moltes que contar !

La màquina de turing tenia una virtud que quasi be ja no existeix : era un sistema d'una entrada i una sortida, es a dir, que si li posaves les dades del teu problema i li deies com tenia que resoldre'l, ella et donava la sol·lució. Simple, eficaç, sólid i comprensible. Pots seguir la idea del seu funcionament d'una manera que al nostre pensament li resulta relativament cómoda.

Tot i que en el seu temps va resultar un gran  avanç, avui en día, els models dels programes informàtics solen estar força allunyats d'aquesta imatge i s'assemblen molt mes al mon que ens envolta : interrelacionat, complex, amb prioritats cambiants i relacions no sempre clares. Un desastre per a la lògica. Amb lo bonic que resulta el pensament del Sherlock Holmes i la màquina de Turing ! Ara que hi penso, sería un bon titol per una novela.

Aquest blog tractarà de tecnología i eventualment de ciència, tot i que de vegades podría divagar una mica, i amb clares preferències pel software lliure. Ja esteu avisats !