Càlcul de l'any de Traspàs (o bisest pels amics)

Com tothom sap, com la rotació de la terra al voltant del sol no fa un any exacte, cal arredonir els anys d'alguna manera per tal de que l'Agost continui caient al estiu. Això

La manera per calcular si un any es de traspàs, es veure que sigui divisible per 4, però hi ha una excepció : si es divisible per 100 (que no es de traspàs), però que també té una excepció, que es que so es divisible per 400 si hi haurà 29 de Febrer. La majoria dels llenguatges de programació ho tenen en compte amb les operacions amb dates, però de vegades, si heu de calcular intervals programàticament, cal considerar-ho.

Així i tot, com la única excepció propera en el temps seria l'any 2000 (perque no crec que hi siguessiu l'any 1900 ni que hi siguieu l'any 2100), i com es divisible per 400, es any de traspàs, als efectes pràctics, cada 4 anys es any de traspàs. I us ho diu un que cada 4 anys celebra alguna cosa...

DISCS VERDS

Amb teoría, els discs verds tenen la virtud de contaminar menys i gastar menys, però quan menys ? Pues molt poc. Resulta que si suposem que sempre teniu l'ordinador encés i si calculem una mitja diaria de 4 hores d'escriptura i lectura i 20 d'incativitat, el estalvi promig rebaixa la vostra factura en menys de 5 € anuals, i cal tenir en compte que aquests discs treballen a menys revolucions, es a dir, que son mes lents.

Per altra banda, si que es cert que el reciclatje es mes eficient, no conté PVC ni retardants de flama bromats (BFR), i en general, tenen un impacte sonor menor, tot i que si treballen a menys revolucions, que esperaveu ?

DLNA + UBUNTU + Sony Tablet S

DLNA (Digital Living Network Alliance) es una manera de comunicar diversos dispositius  través d'streaming, d'una manera sentzilla. Tot i que sobre el paper qualsevol tipus de conexió es simple, no sempre es així.

Per utilitzar Ubuntu com a servidor de DLNA, he utilitzat el paquet Mediatomb, es fàcil de configurar sobre Ubuntu (http://www.atareao.es/ubuntu/conociendo-ubuntu/utilizar-tu-ubuntu-como-servidor-multimedia/), i es gestiona via web, a través del port 49152 (per defecte). La instal·lació ha estat sentzilla, i la he fet com be per defecte amb base de dades amb sqlite3, si be es pot fer amb mysql, cosa que poder em plantejaré mes endavant. Cal tenir en compte que al fitxer de configuració (/etc/mediatomb/config.xml), a mes de les indicacions que us he deixat d'atareao.es, s'han de canviar les línies :

<ui enabled="yes" show-tooltips="yes">
      <accounts enabled="yes" session-timeout="30">
        <account user="elmeuusuari" password="elmeupassword"/>
      </accounts>
</ui>

si voleu fer la gestió via web, determinant usuari i password.

Amb Ubuntu per reiniciar caldrà fer :

sudo service /etc/init.d/mediatomb stop  i  sudo service  /etc/init.d/mediatomb start
 
Curiosament, no m'ha admés el paràmetre restart. Després cal entrar amb el navegador i verificar el funcionament, o al menys, determinar la frqüència d'scanneig dels fitxers.

Tot i així, amb la tablet de Sony de seguida ha tingut visibilitat, però amb el programa de DLNA de Sony el video no funcionava (el audio si), es queixa de que no pot reproduir-lo. He cregut que el problema era el codec o el reproductor en sí, però el cas es que el programa de DLNA de Sony no permet canviar el reproductor i utilitza el seu per defecte. Ha calgut instal·lar el programa BubbleUPnP com a gestor de DLNA i el VPlayer com a reproductor. VPlayer es un programa de pagament que permet una instalació trial. Tot i així, segur que hi han d'altres reproductors que poden servir-vos. No recordo si he utilitzat el Market o l'Aptoide :-), però no tindreu mes complicacions que esbrinar on trobar-los.

I a veure i escoltar tot el que teniu al Ubuntu !

Ubuntu o com portar el teu PC al mòbil.

Sembla que el Mark Shutlework i la gent d'Ubuntu estàn disposats a donar-li una empenta a la popular distro i darrerament estàn que no paren. Fa uns dies feien public el acord amb alguns fabricants de TVs per posar un Ubuntu embegut per tal de gestionar els continguts multimedia i accés a internet, i ara surten amb que portem un Ubuntu com a segon sistema operatiu en el mòbil !

Si, pot xocar però te un cert sentit. Els telèfons comencen a tenir un hardware (si hardware, que màqiunari només ho diuen les llepafils) prou potent per fer correr un ubuntu i les aplicacions d'usuari mes habituals, i no està mal pensat això de dur el PC a sobre, amb el que comporta d'accesibilitat als propis documents en quealsevol lloc. Quan ja comencen a sortir tabletes amb 4 nuclis i les memòries son cada cop mes grans i mes assequibles veiem un escenari on gairebé tot es possible. Està per veure quina penetració podria tenir un producte com aquest en el mercat.

Sigui com sigui, Ubuntu també te plans per treure una versió per tables. Obviament caldrà canviar algunes coses, perque l'Unity com a entorn d'escritori está molt orientat al sobretaula. Hem d'esperar a veure les primeres betes per fer-nos a la idea.

Tot i la simpatía que tinc per Ubuntu, faltarà veure quina serà la evol·lució d'Android i si hi han ganes reals de passar a entorns d'escritori, perque implementar les prestacions al operatiu d'android per suportar un entorn d'escritori no es una fita impossible, si be caldría adaptar l'escritori i segur que el nucli pesaría una mica mes. Sembla que Microsoft li demani. Al temps.

Lo parato del Alan Turing

Perquè lo parato del Alan Turing ? Be, als que ja portem un tems en la informàtica ens sol agradar explicar batalletes. I no n'hi ha per a menys, perque després de tants reciclatges, us ben aseguro que en tens moltes que contar !

La màquina de turing tenia una virtud que quasi be ja no existeix : era un sistema d'una entrada i una sortida, es a dir, que si li posaves les dades del teu problema i li deies com tenia que resoldre'l, ella et donava la sol·lució. Simple, eficaç, sólid i comprensible. Pots seguir la idea del seu funcionament d'una manera que al nostre pensament li resulta relativament cómoda.

Tot i que en el seu temps va resultar un gran  avanç, avui en día, els models dels programes informàtics solen estar força allunyats d'aquesta imatge i s'assemblen molt mes al mon que ens envolta : interrelacionat, complex, amb prioritats cambiants i relacions no sempre clares. Un desastre per a la lògica. Amb lo bonic que resulta el pensament del Sherlock Holmes i la màquina de Turing ! Ara que hi penso, sería un bon titol per una novela.

Aquest blog tractarà de tecnología i eventualment de ciència, tot i que de vegades podría divagar una mica, i amb clares preferències pel software lliure. Ja esteu avisats !